El Campanar de l'església de Santa Maria d'Almenar : heràldica, epigrafia i bestioles / Josep Forns Bardají, Joan-Ramon González, Héctor González Atienza
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 57-65 : il. (Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El campanar d'Almenar és un dels pocs edificis religiosos del segle xviii que té la característica d'estar afegit a l'entrada de l'església existent. El més freqüent a la comarca era substituir els vells temples gòtics pels d'estil barroc. Destaquem els seus 53,5 metres d'alçada, a la part alta de la població en l'extrem de la plaça davant per davant de la casa de lavila. Quant als elements de l'obra arquitectònica, cal mencionar el seu cos octogonal amb els pilars que sostenen el frontó, la balustrada, l'escala de caragol, l'àngel-penell i la representació de grafits, bestioles i l'heràldica local.

Presentació del documental "La recuperació de l'arc d'Adar" / Josep Medina Morales, Hèctor González Atienza, Joan-Ramon González Pérez
Medina Morales, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 168-171 : il.

Per no deixar sense dir res de la recuperació de l'arc d'Adar, tal com estava previst, en les primeres jornades telemàtiques del CECS, es va presentar el documental que resum tot el laboriós procés, mitjançant la tècnica de time lapse, amb una durada de 11' 42". Essencialment, a part d'explicar-lo d'una manera atractiva, s'avancen els resultats obtinguts en els treballs arqueològics complementaris a la remuntada de l'emblemàtica arcada. Essencialment es confirma l'existència d'un poblat anterior al casalot hospitaler bastit en el segle xv i al qual pertany l'arc, així com la seva destrucció al segle XVII i l'aprofitament de les seves pedres per bastir l'ermita de Sant Marc en la centúria anterior. Curiosament va restar intacte aquella gran arcuació que ha esdevingut referencial per als pobles de la contrada, per la qual cosa fou més dolorós el seu enderrocament l'any 2019 i a la vegada més d'agrair la ràpida reacció de la Diputació i l'Ajuntament de Llardecans per a refer-lo.